ELS HERMAFRODITES

El 1978, Michel Foucault va anunciar un volum de la seva Història de la sexualitat «dedicat als hermafrodites». A mesura que la seva recerca es va decantar cap a l'antiguitat, va abandonar el projecte. Aquest manuscrit, que podria haver servit com a capítol inicial, roman als seus arxius. Basant-se en judicis que van des del segle xvi fins al xviii, destaca la transició d'un règim jurídic –que assignava un «gènere basat en la decisió»– a un règim de verificació, postulant que cada individu té un únic «veritable» sexe, que correspon a la ciència mèdica determinar.

També és l'única obra en què Foucault desenvolupa la distinció crucial –tant històrica com teòrica– entre el sexe anatòmic i la sexualitat.

El prefaci d'Arianna Sforzini presenta aquesta història a través d'una lectura acurada dels conceptes que sustenten el text, mentre que l'epíleg d'Éric Fassin destaca les seves implicacions més contemporànies analitzant les relacions entre la sexualitat, el sexe i el gènere.