ROSTRES DE LA TERRA VERMELLA

«L’Èlia a l’Àfrica no només és una periodista en majúscules, que treballa amb rigor i empenta i s’esforça com si fos el darrer reportatge de la seva vida, també és una periodista diferent. Que riu de si mateixa, que escolta amb atenció, que mira als ulls de tothom quan parla, que fa riure per la seva ja històrica incapacitat de posar-se bé un mocador com a turbant, que dubta sense dissimular-ho gaire (…) i que és, en definitiva, la definició més exacta de la naturalitat.» Xavier Aldekoa, al pròleg.
A Rostres de la terra vermella, trobarem Burkina Faso, al Sahel central, és una de les regions més inaccessibles del món. Èlia Borràs, l’única periodista occidental que hi viu i hi fa de corresponsal, ens l’acosta amb una mirada propera i allunyada de tòpics.

El Sahel Central s’ha convertit en l’epicentre del terrorisme mundial. Mali, Níger i Burkina Faso viuen des de fa anys atrapats entre el jihadisme, els cops d’estat i la inestabilitat. Però darrere les etiquetes, els estereotips i els titulars dramàtics hi ha una realitat molt més complexa: la d’una gent que, malgrat la por, continua lluitant per viure, estudiar, estimar, ballar i imaginar un futur esperançador. Perquè l’amenaça conviu, sempre, amb l’afany per sobreposar-se, amb una pulsió imparable per aconseguir una vida millor.

El cor del Sahel batega en mercats plens de vida, en escoles i universitats amb alumnes capaços de sobreposar-se, fins i tot, a la falta de professors – o d’ombres! -, en rituals antics com el temps, i en petites històries quotidianes i úniques. En les lluites de la Polel, en l’espiritualitat d’en Bia, en les ganes d’estudiar de l’Abou i en Dalimbé, en les aspiracions professionals d’en Milogo …

Amb pròleg del periodista Xavier Aldekoa.