ORLANDA

Davant l’Estació del Nord de París, mentre espera el seu tren cap a Brussel·les, l’Aline —professora de literatura anglesa, discreta i atrapada en una vida que li resulta asfixiant— llegeix Orlando de Virginia Woolf.
Alguna cosa es desperta dins seu. Una veu antiga i persistent que reclama existir. És la seva part masculina, l’Orlanda, i fantasieja amb alliberar-se del cos de l’Aline per habitar-ne un que no el reprimeixi i des d’on poder explorar, per fi, el seu desig. Quan descobreix en Lucien al seu davant, un jove atractiu però desairós, s’hi emmiralla i, sobtadament, aconsegueix dur a terme la inimaginable transmigració.
Els camins d’aquests personatges, dues parts escindides d’un mateix jo, s’acaben creuant de nou en un entrellat ple de suspens i peripècies, on la ploma àgil de Harpman s’endinsa a les valls profundes de la identitat per destapar allò que totes ocultem rere les màscares del gènere.