AQUELL ESTIU ENMIG DEL TEMPS

Un retrat tendre dels vincles familiars, del pes del passat i de la necessitat d'entendre per poder avançar. Una reivindicació de la vida per damunt de les contingències del temps. Han passat vint anys, i l'arquitecte Àlex Umbert torna a La Gironda per fer-se càrrec de la casa familiar i obrir-hi un estudi d'arquitectura. Vint anys des d'aquell estiu que ho va canviar tot. Ens remuntem temps enrere, quan l'Àlex té tretze anys, a finals d'un mes de juny. El ceramista Julià Marès, vidu de fa mig any, pateix una caiguda que li agreuja la depressió del dol. La seva filla, l'Aina, i el seu net, l'Àlex, es traslladen a la casa pairal per passar-hi l'estiu i atendre'l. El noi, de sensibilitat molt precoç, viu malament el silenci dels pares, que li amaguen la crisi matrimonial. Per la seva banda, l'Aina redescobreix la vida del poble i afronta sola les pròpies dificultats, mentre la salut del seu pare sembla que no millora. Amb el pas dels dies, avi i net estrenyen el seu vincle: en Julià s'obre al noi, prenent consciència d'una degradació que l'acosta a la vellesa. I tot empeny l'Àlex, fins aleshores reservat i aliè, a sortir de la seva bombolla. Serà en Roc Cabanes, el cosí de l'avi, qui li descobrirà els seus orígens i farà que desperti finalment a la vida adulta.