UNA CASA SENSE DIARIS

Hi ha persones que a primeríssima hora del matí llegeixen àvidament diaris i s’embruten els dits de tinta passant els fulls amb la voluntat de trobar-hi el millor article d’anàlisi, la columna que les faci somriure, el reportatge que les porti a descobrir i a aprendre o la foto que les commogui. Però cada cop en són menys, i a les cases avui hi ha pocs diaris de paper. Els joves —i no tan joves— s’informen cada cop més a través de les xarxes, en el digital. On són els diaris que posaven a terra les nostres àvies després de fregar? Els quioscos de premsa de la ciutat o bé s’han reconvertit o bé han desaparegut. En canvi, vivim inundats d’informació, desinformació i mala informació, i llegim molt, moltíssim, a les pantalles dels nostres dispositius i des de qualsevol lloc. La periodista Ariadna Oltra s’ha servit de la memòria i d’escenes de la vida quotidiana per retratar com ha canviat l’hàbit d’obtenir informació en una societat que evoluciona a un ritme accelerat. Perquè avui saber on i com ens informem és la millor manera per destriar i endreçar els titulars del món en què vivim.