VINCLES

Els trenta-dos poemes i l’endreça final de Vincles conformen el llibre de temàtica més personal que Feliu Formosa publica des de Cançoner, del 1976. Una nova mostra de talent d’un dels grans noms de la poesia catalana de les darreres dècades, en què els versos hexasil·làbics són el testimoniatge de l’ara i aquí del poeta —escrits des de la residència de Sant Llàtzer de Terrassa, on viu actualment— i, també, d’alguns records i moments viscuts en la joventut. El discurs ve marcat per les llargues frases que s’encavalquen d’un vers a l’altre, amb poemes d’amor i enamorament, per on llegim ciutats, art, consciència social, descobertes, dolor, enyor i penediment. Poemes en què reflexiona sobre la paraula escrita, sobre el sentit de la vida i un temps que s’acaba. I, sobretot, de gratitud a la vida viscuda, als mestres que l’han fet com és, a la gent que estima i ha estimat.


El passat em demana
que doni pas a uns versos
que mai no sé si em salven.
Sento una estranya calma.
Mai no sé si ho dic tot.