ECONOMIA SOLIDARIA D'ÆEMERGENCIA

El món fa por. Vivim en situació d’emergència civilitzatòria, d’una banda, per la crisi climàtica
i l’extralimitació ecològica; de l’altra, per l’augment de la desigualtat social i el nou
auge del feixisme. Aquesta situació és producte del mateix sistema que ens ha tocat viure,
un sistema que podem adjectivar de patriarcal, capitalista i colonial. En rigor, només
resoldrem aquests problemes que amenacen la humanitat substituint aquest sistema,
però això requereix un canvi econòmic, polític i cultural d’una magnitud tan enorme que
a curt termini sembla inviable.
Partint d’aquest panorama, la qüestió és: què pot perseguir un bloc social i polític constituït per forces progressistes i anticapitalistes
en els propers vint anys, que seran decisius, a fi d’evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic i frenar l’ascens del feixisme? La tesi
que desenvolupa aquest llibre és: la transició ecosocial.
La transició ecosocial seria aquell conjunt de reformes estructurals del sistema capitalista que readaptarien l’esfera econòmica als
límits de la biosfera i redistribuirien de manera significativa la riquesa dins de les societats i entre societats, de manera que tots els habitants
del planeta poguessin viure dignament. La transició ecosocial es desplegaria en quatre grans objectius: decréixer, reconvertir,
redistribuir i democratitzar.
Però la transició ecosocial s’ha de guanyar. Només serà fruit de la lluita sostinguda de milions de persones a tot el món i de la seva
organització en estructures alternatives, entre elles, d’economia solidària. Perquè, tot i ser una realitat modesta, l’economia solidària –les
cooperatives, la banca ètica, les comunitats energètiques locals, els grups de consum agroecològic, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús,
els grups de criança compartida, les entitats de cultura comunitària...– pot contribuir d’una manera significativa a la transició ecosocial.
Però, per a això, el moviment d’economia solidària necessita adoptar una estratègia conjunta i planificada que li faci assolir en pocs anys
més incidència econòmica, social i política i més autonomia respecte a l’economia capitalista.
És possible aconseguir aquesta transició ecosocial? És possible, però no probable. Per això, els moviments socials transformadors, i
entre ells l’economia solidària, farien bé d’adoptar una estratègia polivalent: per un cantó, lluitar per un objectiu de màxims a vint anys vista,
que seria forçar la transició ecosocial; però, per l’altre, acumular prou força per, si no aconsegueixen aquesta transició, estar almenys
preparats per resistir una nova edat fosca de la humanitat, l’edat bàrbara.