BELLESA COM A PEDAGOGIA, LA

Hölderlin va plantejar en les seves poesies, a Hipèrion i a les cartes filosòfiques algunes temàtiques pròpies de la pedagogia. Exemples en serien el seu interès per l'escola filantròpica que acabava de ser creada, la seva aproximació a la filosofia de Rousseau o les seves pràctiques educatives. Però, sense dubte, el tema pedagògic que més el va preocupar i que, d'alguna manera, va impregnar tota la seva obra poètica va ser la pregunta per una formació d'un mateix que apuntés a la resolució de les dissonàncies. És a dir, caldria assenyalar com a constant del seu pensament pedagògic el fet d'assajar distintes formes pedagògiques que profunditzessin en les possiblitats autoformatives. Com a conseqüència d'això, encara que les propostes fossin diverses, totes elles coincideixen en un punt: el d'establir la poesia com a mesura de la humanitat i, per tant, de consolidar la bellesa com a autèntica pedagogia.