NARRATIVA CATALANA DE L' EXILI

En els dies anteriors a la caiguda de Barcelona, el gener de 1939, Catalunya va veure marxar cap a l’exili els seus millors escriptors i intel•lectuals. L’exili va representar un daltabaix terrible que va acabar amb tot un món. Però al mateix temps va obligar els escriptors a enfrontar-se amb alguns temes clau de la contemporaneïtat: la pèrdua d’identitat, el tema de l’«altre» o la vida en les grans metròpolis del segle XX. Gràcies a l’experiència del desterrament la literatura catalana va assolir la seva plena maduresa i va esdevenir universal. Aquest volum, a cura de Julià Guillamon, reuneix per primera vegada una antologia de textos narratius que permeten recompondre la història de l’exili a la manera d’una ficció documental: la sortida de Barcelona, l’estada a França, els camps de concentració i la peripècia americana. Inclou la novel•la Crist de 200.000 braços d’Agustí Bartra, situada al camp de concentració d’Argelers; els contes de la Mercè Rodoreda Cop de lluna, Orleans, 3 quilòmetres i Nit i boira, entre d’altres, que evoquen l’exili francès; la novel•la Tots tres surten per l’Ozama de Vicenç Riera Llorca, testimoni del xoc cultural amb el tròpic; la novel•la Paraules d’Opòton el vell, d’Avel•lí Artís-Gener, una falsa crònica precolombina , escrita des del punt de vista d’un guerrer mexicà que va participar en el descobriment d’Europa; Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes de Pere Calders, obra mestra de la narrativa breu; La ciutat i el tròpic de Lluís Ferran de Pol, possiblement el seu millor llibre; els contes exuberants i sarcàstics de Ramon Vinyes: El professor negre i la filosofia del jo, La mulata Penélope, El pastisser Hess i Una Pasqua de Resurrecció en el tròpic; la novel•la El Rusio i el Pelao de Cèsar-August Jordana, una història plena de sensibilitat al voltant de dos nois del carrer a Xile; els contes El desaparegut, L’home dels prismàtics, La dama del parc i la meva ombra de Xavier Benguerel, històries que parlen de personatges fugitius i absències que fan mal; i Temperatura, la única novel•la que Francesc Trabal va publicar a l’exili, un símbol corprenedor d’un renaixement impossible. Els textos de Maria Campillo i Carlos Guzmán Moncada que encapçalen aquesta edició s’endinsen en el conflicte entre la mentalitat europea i l’«Amèrica furienta» i els itineraris de la literatura catalana a Mèxic; i una cronologia permet situar en el temps les obres dels escriptors que s’inclouen en aquest volum.