DIEGO RUIZ, PRUDENCI BERTRANA I LA LOCURA DE ALVAREZ DE CAST

L?any 1910 es va publicar a Girona un llibret titulat La locura de Álvarez de Castro. Ensayo sobre la psicología de un episodio heroico, els autors del qual eren Prudenci Bertrana i Diego Ruiz. Aquest fet, però, no fou un esdeveniment de conseqüències passatgeres en la levítica Gironina ?grisa i negra? d?inicis del segle XX. Més enllà de l?escàndol momentani, pels agosarats i arrauxats autors va representar un punt d?inflexió en les seves vides. Prudenci Bertrana és jutjat i empresonat, cessat de la direcció del diari republicà Ciudadanía i s?exilia voluntàriament de Girona. Diego Ruiz deixa de ser director del Manicomi de Salt i marxa de la ciutat, deixant enrere escàndols fins ara inèdits.

J. Jubert Gruart ha assajat de reconstruir els antecedents, circumstàncies i conseqüències en les vides dels tres implicats: Diego Ruiz, Prudenci Bertrana i Álvarez de Castro ?el personatge que fou el seu punt de trobada i de separació, d?unió i de ruptura-. Fer-ho a dos segles de distància del setge napoleònic a Girona i cent d?anys després de la Locura de Álvarez de Castro (que en l?apèndix d?aquest llibre es reedita per primera vegada), ens permet una perspectiva suficient per plantejar-nos si Álvarez de Castro estava certament ?boig?, com argumentaren Ruiz i Bertrana, i si els gironins de l?any 1810 patiren igualment un trastorn de bogeria col·lectiva. Però, també, ens serveix per indagar quines foren les circumstàncies psicològiques i ideològiques que portaren els dos autors de La locura de Álvarez de Castro a fer aquest agosarat diagnòstic, per uns, o insult, per altres.