Parla, memòria és, en paraules de l’autor, «una autobiografia reviscuda». Nabokov hi descriu minuciosament des de les seves primeres sensacions infantils fins als seus inicis literaris i els seus primers amors. El jove Vladimir és fill d’una família russa noble i benestant –la carrossa amb què fugia Lluís XVI la nit de Varennes, per exemple, era d’una rebesàvia seva. Nabokov es recrea sobretot a l’hora de parlar de la seva passió per l’entomologia, de la vida a Sant Petersburg, de les institutrius estrangeres, de la llanterna màgica o dels colors que, segons ell, tenen les lletres. Parla, memòria també recull els anys d’exili: els tres anys que va passar a Cambridge, la vida dels exiliats russos i el temps que va viure sota l’Alemanya de Hitler.
