MALAGUANYADA BARCELONA

Barcelona té un problema estructural de difícil solució. De solució gairabé quimèrica. Aquesta qüestió no és només conseqüència d'ocupacions i maltractaments seculars de les nacions veïnes. Ni molt menys de condicionants naturals o mediambientals incontrolables que tant ens agrada ara esmentar per justificar qualsevol negligència pròpia.
Barcelona és una de les ciutats més denses d'Europa. Té una densitat de naturalesa asiàtica amb les conseqüències que això comporta. Si la té, és en bona part per mèrits propis. Des de fa dècades, la retòrica i la propaganda han volgut resoldre amb encanteris un problema fàcilment observable i quantificable. Inqüestionable: 16.600 habitants per quilòmetre quadrat és una barbaritat.
Joan de Canyamars ens relata el que tothom, menys els distrets, els condescendents i els establerts, no ho acaben de detectar. La brutícia, la contaminació i la desorganització és l'evidència d'un mal govern i, sobretot, de l'amuntegament segons ens explica l'esperit d'aquell remença tan empipat que fa més de mig mil·lenmi fou esquarterat i trinxat, per odre del monarca català Ferran, després de l'intent de regicidi. Un mal moment. Hi ha ressentiments que no acaba d'escampar mai del tot.